“Com pell d’aigua” de Torrent Pagès

Com pell d’aigua és una proposta artística d’homenatge al suro, un material noble i essencial que acompanya la humanitat des de l’antiguitat. Ja els grecs i els romans l’utilitzaven per segellar àmfores, fabricar flotadors o soles de sandàlia. Però és entre els segles XVII i XVIII quan se’n consolida l’ús com a tancament ideal per a les ampolles de vidre, fet que impulsa la producció industrial a les regions amb abundància d’alzines sureres, com Catalunya i França. Al segle XIX, l’expansió del comerç internacional de vi i cava alimenta el creixement de l’extracció i la manufactura del suro, afavorint el naixement d’una indústria arrelada al territori, especialment a les comarques gironines.

La pell del suro, la textura de la seva escorça, conté la memòria que l’arbre ha anat acumulant any rere any. Quan el tronc de l’alzina surera queda descobert durant la pela, mostra una part més íntima de la seva ànima. Com pell d’aigua és un viatge a la memòria de la terra, un diàleg entre matèria i temps, entre el bosc i l’ésser humà.

L’escorça, amb la seva textura ondulant, ressona amb la superfície de l’aigua en moviment. Les ombres que projecten les pannes intensifiquen la presència del suro, i la llum que irradien ens recorda que allò que percebem és només la pell d’una realitat més profunda. L’home —com l’arbre— arrela i creix des de la terra cap al cel. L’arbre s’erigeix en símbol de vida i evolució perpètua.

Aquesta obra és una invitació a aturar-se, escoltar la matèria i reconnectar amb l’essencial. Una hierofania de la natura, on l’art esdevé pont entre allò que perdura i allò que flueix: com l’escorça sobre l’arbre, les pedres sobre la terra, o la pell sobre la nostra aigua.

L’exposició vol fer valdre aquest material únic i retre homenatge a totes les persones que hi han estat vinculades, ja sigui en la cura dels boscos o en el treball a les fàbriques. El medi natural i les vides que l’habiten han conformat un pòsit profund d’identitat col·lectiva. L’obra convida a mirar el suro amb nous ulls, a escoltar-ne la presència silenciosa i a reconnectar amb valors que ens arrenquen de la inèrcia i ens retornen al que és essencial: el respecte per la terra, la integració amb la natura i la consciència ecològica. El suro esdevé, així, símbol i relat.

Lleuger i resilient, és un dels pocs materials naturals que es pot extreure sense danyar l’arbre. Ans al contrari: en ser pelada, l’alzina surera inicia un procés de regeneració que captura més CO₂ i continua nodrint l’ecosistema. Aquest equilibri entre donar i rebre, entre transformar i preservar, és una lliçó implícita que ens ofereix aquest material viu i simbòlic.

Amb la seva textura rugosa i propietats úniques —aïllament acústic i tèrmic, impermeabilitat, flotabilitat, capacitat de reciclatge i sostenibilitat— el suro esdevé un vehicle d’expressió creativa i conceptual, capaç d’aportar noves perspectives. De la gla al tap, les pannes, les branques, la llum i l’aigua dialoguen amb l’espai i amb l’espectador, proposant una experiència entre realitat i imaginació, entre el que és visible i allò que resta ocult. Com les vetes d’aigua subterrània, com el primer batec quan una gla germina, com la saba que venç la gravetat per elevar-se cap a la llum.

Torrent Pagès, com a artista multidisciplinari, diu “m’interessa la relació específica que s’estableix amb cada material i el procés de treball que implica. Des de fa uns anys, sento una atracció especial pel suro, no només per les seves qualitats físiques i simbòliques, sinó per tot l’univers natural, humà i cultural que l’envolta.

Cassà de la Selva, el meu poble d’origen, ha estat un dels nuclis surers de les comarques gironines. El vincle, en el meu cas, és profund i personal: el meu pare es va dedicar tota la vida a la mecànica industrial, especialment al manteniment del sector surer i al desenvolupament de nova maquinària per a la seva manufactura. He crescut envoltat d’aquest món, i aquest bagatge vital m’ha portat a emprendre una recerca creativa per posar-lo realment en valor”.