Cercs

El municipi de Cercs està situat a la part central de la comarca del Berguedà (província de Barcelona), a una altitud que oscil•la entre els 630 i els 1000 metres sobre el nivell del mar. L’extensió del terme municipal és de 46,93 Km2, estès, en bona part, a la dreta del riu Llobregat, que el travessa de nord a sud. 

Cercs es troba a una distància aproximada de 105 quilòmetres de Barcelona, a uns 50 quilòmetres de Manresa i a 8 quilòmetres de Berga, capital de la comarca.

No va ser fins al segle XIX que el Pont de Rabentí(nom amb el què es coneixia antigament Cercs) va començar a créixer espectacularment en una de les seves etapes més pròsperes, aprofitant l’esclat de la indústria tèxtil. Una dotzena de tallers en funcionament, i uns quants molins fariners, feien que el nucli de Cercs anés creixent i augmentant la població. 

Tanmateix, va ser amb l’entrada del segle XX quan el municipi es va començar a configurar tal com és en l’actualitat i, aprofitant la febre del carbó, va experimentar un canvi radical. Nous jaciments i noves empreses per explotar-los van fer aparèixer nous nuclis. S’establiren colònies mineres a la vora de les bocamines i naixeren Sant Corneli, Sant Josep i La Consolació. També es formà, entre els anys 1910 i 1920 el nucli de Sant Salvador de la Vedella, fins llavors tot de cases disseminades. “Carbones de Berga, SA.” es va convertir en l’empresa abanderada i va liderar un boom miner que es va acabar l’any 1991. 

Entremig, l’any 1944 els ajuntaments de La Baells i de Cercs s’uniren formant un únic i extens terme municipal, i a partir dels anys 50 es va començar a construir l’altre nucli: La Rodonella. 

Però no acabaria aquí l’aparició de nous pobles: el 1976 s’inaugurava Sant Jordi, després que el poble deSant Salvador de la Vedella quedés cobert per les aigües de l’embassament de La Baells, amb una capacitat de 115 milions de m3 d’aigua i que, avui en dia, és part indestriable del paisatge de Cercs. 

Es podria dir, doncs, que el carbó ha estat, i probablement ho serà encara durant molts anys, el principal signe d’identitat d’un municipi que ha viscut cultural, social, econòmica i turísticament influït per aquest mineral. Els últims 150 anys el municipi de Cercs ha viscut del carbó i per al carbó. Els seus valuosos jaciments han fet possible una rica activitat minera i l’existència d’una història i una cultura relacionada directament amb la mina que, després de tants anys, finalitzà la seva activitat el 1991 i que perdurarà en el record gràcies al “Museu de les Mines de Cercs”, inaugurat a Sant Corneli l’any 1999. 

Els recursos naturals expliquen la posada en funcionament de dues centrals tèrmiques (1929 i 1970), una important fàbrica de ciment (tancada el 1990) , i la mateixa construcció de l’embassament de La Baells, elements singulars del paisatge del municipi de Cercs. 

El municipi de Cercs conserva un important patrimoni de l’època medieval: 

L’església de Sant Quirze de Pedret i el pont de Pret és l’edifici més rellevant. 

Es tracta d’una obra cabdal de l’arquitectura preromànica (s. IX i X) amb aportacions de l’època romànica (s . XI i XII). 

Castell de Blancafort 

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 mts.), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa. 

Actualment molt derruït, aquest castell és documentat des del 1174, i facilitava la relació i la comunicació entre els diversos castells de la zona. 

Abadia de Sant Salvador de la Vedella 

Edifici singular fundat l’any 830 pels monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, és l’únic que queda dempeus de l’antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per les aigües del pantà de La Baells. 

És un conjunt que inclou l’església, el casal rectoral i restes del vell priorat, que emergeix en un penyal que sobresurt de les aigües, al capdamunt del pantà de la Baells. 

Pont del Far 

El pont del Far es troba situat al congost de Fígols, sobre el riu Llobregat.És l’únic pont romànic que es conserva a la comarca. Construït en el segle XI, és un exemplar fet amb pedra ben picada i de dimensions regulars.

Jaciment paleontològic de Fumanya 

L’explotació del carbó a cel obert situada a 1.400 metres d’altitud ha permès descobrir un impressionant jaciment amb milers de petjades, ossos i ous de dinosaure. 

Visites guiades amb reserva prèvia.