A Catalunya, la mineria va començar a finals del segle XIX, però no va ser fins entrats al segle XX que l’explotació minera va arribar al seu auge. Va ser, sobretot, durant el franquisme que la mineria va viure la seva època de més èxit, representant un paper destacat en el desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya durant aquest període. És per això que, tot i haver desaparegut pràcticament en la seva totalitat, la mineria ha format i forma part del patrimoni industrial de Catalunya.
El
Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat es troba a l’antic complex industrial de la
Mina Eugènia i a l’interior de la mateixa mina. La Mina Eugènia, situada a 400 metres del poble de Bellmunt del Priorat, va ser la més important d’aquestes mines degut a les seves dimensions i rendiment extractiu. Té un total de
20 plantes o nivells subterranis que arriben fins a 620 metres de profunditat i un entramat d’uns 15 Km de galeries. El museu pretén mostrar i explicar la importància de la
mineria del plom a la comarca del Priorat al llarg dels segles.
A l’interior de les galeries de la
Muntanya de Sal, obertes al públic des de 1997, hi trobareu un
recorregut guiat a 86m de profunditat on veureu els diferents plegaments i vetes del jaciment i la diversitat de minerals. Després en un espai obert s’explica
la història de l’explotació de les sals, la geologia, la mineralogia i la botànica de la
Vall Salina de Cardona. Alhora podreu entrar a l’edifici de màquines del pou miner i contemplar
la maquinària del pou dissenyada i construïda per Alsthom (avui Alstom) als anys 20.
La comarca del Berguedà ha tingut una forta tradició minera des de la segona meitat del segle XIX. Era tanta la importancia que aquestes explotacions van anar agafant, que a finals del segle XIX hi treballaven gairebé 5.000 persones entre les explotacions de Cercs, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre i Fígols.
Sortint del Berguedà, la
Mina de Montcada es va fer al 1778 degut a l’augment de la població de Barcelona del segle XVIII i, especialment durant la Revolució Industrial del XIX. Aquest augment va fer cada cop més urgent l’ampliació del cabal procedent de Montcada cap a Barcelona.
La mina va ser ampliada endinsant-la a la llera del Besòs i del Ripoll, al 1822 i 1839, respectivament. La mina va cobrir el traçat original del Rec Comtal des del riu Besòs –a l’alçada de l’actual centre de Montcada– fins aquest punt, la bocamina.