XATIC Xarxa de turisme industrial de Catalunya
Marca Catalunya

Fotos que il·luminen la nostra història

19/2/2021 | General

Text:  Equip de l’ Espai patrimonial La Central, Tremp
Imatge: Enginyers i obrers a les obres de la central hidroelèctrica de Talarn (Fondo Histórico de Endesa)
Nota prèvia: Per un millor visionat recomanem descarregar-se i ampliar la imatge

 

Des de l’Espai patrimonial La Central de Tremp us presentem una de les fotografies que forma part del període que representa l’exposició permanent “El Pallars il·lumina Catalunya”, mostra que es va crear per commemorar els cent anys d’hidroelèctriques al Pallars Jussà i que ens ofereix un recorregut històric a través de la construcció d’aquestes grans infraestructures en les primeres dècades del segle XX, posant de relleu les importants transformacions socials i econòmiques que s’originaren, tant a nivell local com en el conjunt del país.

La instantània, que capta el moment en què diversos enginyers conversen entre ells i prenen nota a peu d’obra mentre un grup de treballadors feineja amunt i avall, ens aporta força informació al voltant d’aquest episodi històric i ens convida a reflexionar sobre alguns dels seus aspectes socials.

A primer cop d’ull, el que genera un major impacte visual és la vestimenta d’uns i altres que delata immediatament quin paper juga en l’escena cadascun dels personatges.

Els enginyers i caps d’obra amb vestits de mudar, corbata o llaç, pantalons de cowboy, botes ajustades i altes fins als genolls, i barret d’ala ampla. Mans a les butxaques o bé anotant quelcom al quadernet. Possat seriós. Viu retrat de la burgesia americana, canadenca, suïssa, francesa...protagonista de l’aixecament de plànols i del seguiment de les obres dels gegants hidroelèctrics al Pallars. Cal tenir present que aquest grup de “visionaris” va ser el protagonista de les transformacions tecnològiques que es generaren a cavall entre els segles XIX i XX. Emprenedors adinerats que van preferir apostar per un sector amb gran potencial, fet que no ens pot fer oblidar que tot just naixia, deixant de banda la indústria tèxtil, que tants guanys venia aportant al seu llinatge de classe.

A l’altre costat, els obrers. Coberts de pols i fang. Amb pic i pala a les mans, sense aixecar el cap de terra ni deixar de treballar. Amb gorra, armilla sense mànigues i en molts casos enfaixats. El gruix dels treballadors està format per una barreja de persones foranes i autòctones, doncs encara que la imatge no faci justícia a la quantitat de gent que hi treballava, cal tenir present que les obres hidroelèctriques pallareses van promoure el major moviment migratori experimentat fins el moment al territori. Arribades d’Andalusia, Múrcia i Aragó, milers de persones es van desplaçar per a realitzar un treball que, si bé es caracteritzava per les dures condicions, els permetia obtenir un salari. Així mateix, l’opció de rebre un jornal ben remunerat i de manera regular, va fer que moltes de les cases pallareses aportessin a les obres algun membre de la família. De resultes, i fruit de la necessitat de gran quantitat de mà d’obra, els treballadors de la Canadenca van conformar la classe obrera present al Pallars. I com a tal, des de ben aviat, van organitzar-se de manera sindical per tal de regular i millorar les seves condicions laborals.

Podríem parlar i parlar sense parar d’uns i altres. Dissertar sobre les pèssimes condicions de seguretat amb que es treballava a l’obra, o sobre com els enginyers es van fer construir els seus propis locals d’oci per no barrejar-se amb la població local...

Certament, no correspon en aquestes pàgines exposar el que va significar la construcció de la xarxa hidroelèctrica pallaresa a nivell social, però si teniu ganes de més, us recomanem que ens visiteu a l’espai patrimonial.