Situat al Parc de Vallparadís i destinat a la conservació, estudi i promoció de la cultura tèxtil. Destaca principalment pel seu patrimoni modernista. Ofereix exposicions i activitats alhora que serveis tècnics.
Una masia mil·lenària, on conèixer la vida rural tradicional i el cultiu de la vinya al Bages, gestionada pel Parc de la Sèquia i on té la seu el Camp d'Aprenentatge del Bages i la DO Pla de Bages
La tradició molinera de Castelló d’Empúries li ve d’antic, quan la vila era la capital del comtat i hi havia tres molins fariners que funcionaven amb l’aigua del rec del molí.
Centre del patrimoni i el paisatge de Sant Sebastià de la Guarda. Punt d’informació turístic i patrimonial de la Muntanya de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc).
L’arquitecte Lluís Muncunill va construir aquest vapor el 1907 per encàrrec de la societat Aymerich, Amat i Jover creada per tres industrials terrassencs.
El Museu del Suro de Palafrugell és una institució cultural nascuda el 1972 que té per missió adquirir, conservar, interpretar i posar en valor el patrimoni vertebrat a l'entorn del món del suro.
Edifici modernista de Mataró, projectat per l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l’any 1898 per encàrrec de l’empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró.
A més d'una impressionant col.lecció de trens miniatura, al Museu hi trobem molts objectes relacionats amb el tren real. La màgia de la circulació de trens a la monumental maqueta H0 fan la resta.
L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1982, acull des de l’any 2010 la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat.
Es va construir a començament del segle XIX com a taller i habitatge d’un important fabricant de Terrassa. D’aquesta època es conserven pintures murals originals.
El Museu Agbar de les Aigües és un museu contemporani dedicat a l'aigua, que vol promoure'n el coneixement i els valors des d'una experiència vital, d'aprenentatge i lúdica.
El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia integra el Museu de la Pell, l’adoberia de Cal Granotes (S.XVIII), la secció “L’home i l’aigua” i el Gasogen de Cal Pasqual.
La Central és un testimoni viu de l’arquitectura industrial de principis del segle XX. De línies senzilles, espais amples i diàfans, manté l’essència del seva la funcionalitat,
_petit.jpg)
.jpg)
