La Casa de les Aigües és una antiga estació d’extracció i bombeig d'aigües de l'aqüífer del Besòs per a l'abastiment d'aigua potable per a Barcelona, la qual va funcionar des del 1878 al 1987.

El gasogen de la indústria tèxtil de Cal Pasqual és l'únic gasogen conservat a Catalunya d'aquestes característiques. Va funcionar des del final de la guerra civil fins l'any 1955; en moments de penúria energètica era una possible alternativa pe

Una fàbrica modernista i pionera. L'actual CaixaForum Barcelona va ser un encàrrec de l'industrial Casimir Casaramona

La Tèrmica de Roca Umbert es conserva com un patrimoni singular, en el qual es produïa energia mitjançant carbó i fuel, actualment en desús.

La Fira Embarrats ens transporta a l'eclosió de la indústria tèxtil de principis del segle XX, una etapa cabdal en l'evolució del municipi que va representar un salt qualitatiu sense precedents per als santjoanencs i santjoanenques.

Construïda l’any 1909 per Alexandre Soler i March, la fàbrica original fou ampliada dues vegades posteriorment, per altres arquitectes.

Antiga adoberia del segle XVIII on s’explica l’antic sistema d’adobar vegetalment les pells, utilitzat abans de la industrialització.

Obra de l’arquitecte modernista Ignasi Oms i Ponsa

Ubicat en l’edifici de Cal Boyer, mostra una visió general dels diferents aspectes del món de l’aigua relacionats amb la nostra societat

La Masia Freixa és un edifici d’inspiració gaudiniana construït per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada entre el 1905 i el 1910 sobre l’estructura d’una antiga fàbrica tèxtil de l’industrial Josep Freixa, el qual la reconverteix en la

La fàbrica de ciment Asland va tancar l’any 1975. Les restes avui encara visibles posen de manifest l’espectacularitat d’un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana.