Rec Comtal i mina de Montcada

El Rec o Sèquia Comtal es va construir aproximadament fa mil anys aprofitant l’estructura de l’antic aqüeducte romà que partiria d’aquestes terres. El Rec discorria a cel obert per les terres del Bosc Sant Joan (pel carrer Reixagó de l’actual barri Can Sant Joan) sortia per Vallbona al pla de Barcelona, tot regant les terres al seu pas, fomentant el conreu dels camps i la construcció de molins.

A Montcada i Reixac i al pla de Barcelona, el Rec Comtal va impulsar l’aparició de molins paperers i drapers durant l’Edat Mitjana i Moderna, així com al segle XVIII, les fàbriques d’indianes, d’estampació de teixits.

L’augment de la població de Barcelona del segle XVIII i, especialment durant la Revolució Industrial del XIX, feren cada cop més urgent l’ampliació del cabal procedent de Montcada.  Per aquesta raó es va fer la mina de Montcada al 1778, i va ser ampliada endinsant-la a la llera del Besòs i del Ripoll, al 1822 i 1839, respectivament.  La mina va cobrir el traçat original del Rec Comtal des del riu Besòs – a l’alçada de l’actual centre de Montcada – fins aquest punt, la bocamina.

Els usos i abusos de l’aigua de la mina de Montcada per part de l’ajuntament barceloní foren font continuada de conflictes amb la Societat de Propietaris de terres i molins de la Sèquia Comtal, qui defensaven el seu dret històric d’ús de l’aigua.  Aquest és el motiu del “Reixegó”, un repartidor on es materialitzà el conveni entre les dues parts per a la justa distribució de l’aigua: un terç per a l’Ajuntament de Barcelona i dos per a a la Junta de regants de la Sèquia.  La reixa protegia sota clau el repartidor i només s’hi obria en presència d’ambdues parts interessades.