Dinosaures Fumanya

El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península ibèrica.

La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 66 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial.

Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

El projecte es planteja al voltant de l’explotació minera a cel obert de Fumanya, activa entre 1975 i 1986, que va deixar al descobert un impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 66 milions d’anys.

Les icnites de Fumanya foren descobertes a la primavera de l’any 1985 pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs quan observaven les mines a cel obert. El 1996 un equip internacional format per tècnics del Museu dels Dinosaures d’Espéraza (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastricht (Holanda) en va realitzar la primera cartografia.

Els titanosaures eren el grup més estès i reeixit entre els dinosaures d’enormes proporcions; vivien formant grans ramats i caminaven llargues distàncies buscant aliment i llocs adequats per reproduir-se. El seu cos s’adaptava a les possibilitats d’aconseguir aliment: els titanosaures tenien el coll molt llarg perquè els era molt útil per aconseguir arribar a les parts més altes dels arbres.

El projecte de museïtzació del CENTRE DE INTERPRETACIÓ DINOSAURES DE FUMANYA suposa l’última fase del projecte estrella del Consorci Ruta Minera.