Setmana del Turisme Industrial

RUTA DEL MODERNISME I CREIXEMENT URBÀ DE GIRONELLA

Permanent

La ruta planteja un recorregut per diferents elements senyalitzats, amb l’objectiu d’acompanyar el visitant en la descoberta de l’arquitectura gironellenca de finals del segle XIX i inicis del XX. Més

Fins a mitjans del segle XIX, la vida a la petita vila de Gironella continuava desenvolupant-se principalment al marge esquerre del riu Llobregat, dins del recinte del nucli antic. L’embranzida econòmica i demogràfica que van aportar les fàbriques tèxtils es va deixar sentir en la vitalitat social, però també en l’urbanisme i en la construcció de nombrosos edificis.

La nova i puixant Gironella, on el riu va esdevenir sinònim de riquesa, va expandir-se majoritàriament a l’altra banda del curs fluvial, a redós de la carretera de Sant Fruitós a Berga, i vers el sud, amb les colònies tèxtils. És en aquesta etapa que el municipi adquireix gran part de la personalitat i fisonomia actuals.

De tota la riquesa arquitectònica gironellenca d’aquest moment, l’itinerari posa en valor la de caràcter residencial, tot i que hi trobem edificis d’ús industrial igualment significatius. Existeix una gran varietat de construccions, algunes de caràcter noble i altres de més modestes, així com diversitat d’estils: modernistes, historicistes i altres de tarannà més eclèctic o noucentista.

Dues figures sobresurten en aquest panorama: Roc Cot i Cot (1865-1909) i Alexandre Soler i March (1873-1949), ambdós van ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de la vila i van projectar un bon conjunt d’edificis a Gironella.

Roc Cot i Cot va ser un arquitecte de gran versatilitat, qualitat que li va permetre desenvolupar un estil eclecticista, tot alternant obres de caire modernista amb altres més properes al Noucentisme. Va assolir una gran expressivitat artística mitjançant l’ús, quasi exclusiu, del maó en les façanes d’alguns edificis gironellencs. D’entre els projectes més destacats a nivell local, trobem Cal Claudi i Cal Vilamarí. Tanmateix, bona part de la seva obra la va realitzar a Berga i a Barcelona on va col·laborar amb Joan Alsina i Salvador Oller.

Alexandre Soler i March va desenvolupar un estil propi en el que es fa palesa la influència de Domènec i Muntaner i la seva admiració pel període medieval, del que va ser un apassionat estudiós. És l’artífex de la nova parròquia de Santa Eulàlia i se li atribueixen altres edificis de la vila com l’Hotel (Av. Catalunya, 52) i la Torre de l’Amo del Cal Bassacs, autèntica joia del Modernisme gironellenc. La seva obra té l’epicentre a Manresa, tot i que també compta amb projectes de gran rellevància a Berga, Barcelona i València.