La fàbrica de productes ceràmics Pujol i Bausis –coneguda popularment com La Rajoleta- ofereix una visió del llegat ceramista d’Esplugues.
Pujol i Bausis esdevé un ineludible punt de referència en l’àmbit de la producció de la ceràmica industrial catalana i, molt especialment, durant l’època d’esplendor del modernisme i noucentisme.
Actualment, el conjunt d’elements constituit per: els sis forns de tipus àrab, dos d’ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l’estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d’ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions que la nostra ciutat mantingué històricament amb el fang.
Les prospeccions arqueològiques de l’any 1999 han incrementat l’interès d’aquest conjunt amb troballes de nous forns, basses i estructures de la zona energètica.
La xemeneia és de maó vist d’una alçada de 22 m i correspon a la sortida de fums de la màquina de vapor documentada des de 1886.
Els singulars quatre forns de tipus àrab són del s. XIX són possiblement, els elements més antics que es conserven, junt amb altres descobertes en les darreres excavacions.
Els dos impressionants forns soterrats a uns 9 m de profunditat són de grans dimensions, amb planta circular, d’uns 5 m de diàmetre, consten de dues cambres.
Els esplèndids dos forns d’ampolla, originariàment coberts, corresponen possiblement a l’etapa de construcció de les noves naus realitzades els anys 1913-1914, destinats a la cocció del gres i pasta blanca.
D’acord amb el detall dels propis catàlegs de la fàbrica, el seu establiment data de l’any 1850. No obstant això, segons darrers estudis, l’empresa fou fundada l’any 1858 per dos socis anomenats Màrius Jourdan Bourrell i Joan Terrada Cornet, naturals del sud de França.
No serà fins a la dècada vuitcentista dels setanta quan l’empresa es comandada per Jaume Pujol i Bausis, i pren gran relleu com a fàbrica de ceràmica artística. A finals del segle XIX, el negoci passa a mans de Pau Pujol Vila, moments que coincidiran amb l’època d’or de la fàbrica.
Aquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda… nodreixen les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmics elaborats a Pujol i Bausis.
Bona part d’arquitectes junt a altres artistes (A. Gual, A. De Riqué, Ll. Bru…) fan projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica.
La fàbrica comptà amb directors artístics de gran relleu com: Joan B. Alós i Peris (1881-1950)- pare d’una altra excepcional ceramista lligada a la població d’Esplugues, Angelina Alós i Tormo (1917-1997)- i Francesc Quer i Selves (1858-1933).
Pujol i Bausis amb la seva última denominació “Industrial Cerámica Vallvé, S.A.” va deixar de funcionar l’any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial del nostre país.
En l’actualitat hi ha un projecte en fase de radacció d’un proper centre museístic on en un futur se n’iniciarà l’execució a partir de diferents fases. Igual que el fang, avui es treballa per donar forma i expressió a aquest projecte perquè esdevingui un centre per a la conservació, la investigació i la divulgació del nostre patrimoni.