La Colònia Güell, Indústria i Modernisme

La Colònia Güell ha estat un referent a l'hora d'estudiar l'arquitectura d'Antoni Gaudí, i és considerada com un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya. Dins del conjunt de colònies existents al país, la Colònia Güell destaca pel fet que posseeix una bona mostra del l'estil modernista aplicat a l'àmbit de l'arquitectura civil i industrial.

Eusebi Güell, amant de les arts i reconegut mecenes, va encarregar el projecte d'urbanització de la colònia a l'estudi d'Antoni Gaudí, on hi col·laboraven altres arquitectes com Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver.

A la Colònia Güell trobem els trets més característics d'aquest moviment. D'una banda la utilització del maó vist com a reivindicació d'una arquitectura popular i tradicional catalana, i la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica. Alhora, l'adopció d'elements de caire historicista basats en la recuperació d'estils del passat com el medieval i el mudèjar, reinterpretats per trobar una arquitectura nacional pròpia. Finalment, la revalorització de l'artesania i de les arts com son la ceràmica, el ferro forjat, i el vidre aplicades a l'arquitectura, tant en elements d'acabats exteriors com en la decoració interior.

El treball de Gaudí es centrà en l'edifici de la Cripta, tot i que es creu que també va col·laborar en el plantejament urbanístic de la colònia. A la Colònia Güell, Gaudí experimentà amb les formes més originals, i més que en cap altra obra, troba el seu model a la naturalesa. Moltes de les solucions arquitectòniques que aplicà a aquesta obra les traslladaria més tard al temple de la Sagrada Família.

En els edificis que s'atribueixen de forma més clara a Francesc Berenguer i Mestres, hi observem un tractament molt personal dels elements decoratius, com són la utilització moderada de trencadís ceràmic, la disposició del maó vist i el treball del ferro forjat. També és característic el tarannà pla i equilibrat de les seves façanes, i el clar plantejament volumètric dels seus edificis.

En els edificis de Joan Rubió i Bellver, el maó vist es converteix en el protagonista i s'utilitza com a peça modulada que permet solucions diferents, ja sigui decorant i organitzant façanes com a l'hora de conformar originals estructures. Les plantes dels seus edificis plantegen un disseny més complex que les de Berenguer, com és el cas de Ca l'Espinal. La reinterpretació dels estils del passat es fa palesa en els seus edificis amb la incorporació d'elements de caràcter goticista. L'accentuació de les cantonades mitjançant voladissos i tribunes és un altre dels seus trets més característics.

Edificis més significatius. Un passeig per la Colònia Güell

Els edificis de la Colònia Güell són una bona mostra de l'arquitectura modernista aplicada a usos civils, industrials i religiosos. El projecte d'urbanització va ser encarregat a l'estudi d'Antoni Gaudí, on hi col·laboraven altres arquitectes com Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver.

La Colònia està formada per la fàbrica tèxtil, els habitatges dels obrers i uns edificis representatius, tot ells inserits en una urbanització de carrers i illes pròpia de finals del segle XIX. A la Colònia Güell el passat i el pressent es fonen en un paisatge de principis de segle.

En endinsar-nos en els seus carrers i contemplar l'entorn descobrirem edificis de gran bellesa.

Recinte Industrial , Fonda , Can Soler de la Torre,  Dipòsit d'aigua, Ca l'Ordal, Cases d'Obrers, Casa del Metge, Ca l'Espinal , Escola i Casa del Mestre, Teatre Fontova i Ateneu Unió, Centre Parroquial Sant Lluís , Antic Convent de Monges, Casa del Secretari, Cooperativa, Magatzems / Carboneres, Cripta Gaudí, Casa ,  Parroquial, Can Julià de la Muntanya, Torre Salvana