Castellar de n’Hug està situat a la capçalera de la comarca del Berguedà a 1.390 m d’altitud a ple Pre-Pirineu. Al nord limita amb la Cerdanya; a l’est amb el Ripollès, a l’oest amb el municipi de Bagà, i al sud amb el de la Pobla de Lillet.

Una part del topònim de Castellar de n’Hug el trobem ja en els segles X-XI, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, amb el nom de Kastellare. El topònim actual Castellar de n’Hug no és antic. No s’ha acabat d’esbrinar si el nom d’Hug prové del personatge històric Hug de Mataplana o del nom llatí nuce que vol dir corrent, font, en aquest cas faria referència a les fonts del Llobregat. Durant el segle IX aquest terme pertanyia al comtat de Cerdanya; no és fins el segle XIII que passarà a formar part del Berguedà. En el segle XII rep carta de franquícia per part de Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana. En el segle XIV la baronia dels Mataplana passà a poder –per compra- de Pere Galceran II de Oinós. En el segle XVIII hi hagué un augment de demografia, la qual tornà a davallar a finals del segle XIX.

Castellar de n’Hug és un municipi amb un gran paisatge natural i amb un entorn de bellesa incomparable, un clar exemple són les fonts del Llobregat, on el riu Llobregat neix sota els penyals del poble. Els accidents natural, l’espectacularitat i la força de l’aigua surt enmig de les roques, així com la seva abundància i transparència, ofereixen al visitant una imatge insòlita i única. Els visitants també poden gaudir de l’audiovisual “EL Llobregat, un riu amic”; Multiprojecció digital en pantalla panoràmica, que mostra, de forma dinàmica, les diferents parts del riu, així com també les espècies animals que hi viuen i els paisatges incomparables que l’envolten. Entrada gratuïta.

Fonts del Llobregat

El Parc natural Cadí-Moixeró té una superfícies de 41.342 ha, de les quals Castellar de n’Hug n’aporta 3.300, ja que es troba a l’extrem més oriental del parc, prop del Puigllançada (2.406 m), que té vastíssimes extensions de pastures, especialment al vesssant de solana, i comunica a través del tossal de Rus amb el nucli urbà. A només 14 quilòmetres del nucli urbà de Castellar de n’Hug es troben les pistes d’esquí de la Molina i la Masella.

Castellar de n’Hug té un gran patrimoni històric; el romànic i l’industrial. Tres esglésies perfectament restaurades i conservades conviden al visitant a un interessant passeig entre pedres mil·lenàries.

Sant Vicenç de Rus: Exemple del Romànic Llombard (s.XI), amb una única nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular. En podem destacar les pintures murals al seu interior (actualment, reproduccions).

Sta. Maria de n’Hug: L’església parroquial de Castellar. Inicialment, Romànica, només en resten d’aquella època, el campanar de la torre i la porta ferrada; la resta de l’edifici fou totalment refet a l’època Barroca.

St. Vicenç de Rus

Sant Joan de Cornudell: Esglesiola d’una sola nau, construïda pels voltants del segle XI. L’absis va aparèixer en l’ampliació de la nau  feta a l’època moderna. Situada en un turó de camí cap a  La Molina.

Castellar de n’Hug té una gran tradició ramadera que es testimonia cada any des del 1962 amb la celebració, l’últim diumenge d’agost, del Concurs de Gossos d’Atura. També hi trobem el monument al Gos d’Atura català que dona la benvinguda a tots aquells que visitin el municipi. És per aquesta tradició ramadera que s’ha creat el Museu del Pastor, un espai on s’apleguen tots aquells objectes, estris, utensilis dels pastors... relacionats amb l’ofici de pastor que ens donen una veritable història del que ha estat el passat de la vida del pastor. Al llarg dels anys, l’ovella i tot el que l’ofici del pastor comporta, ha esta el “modus vivendi” per a moltes famílies de Castellar de n’Hug.

Però Castellar de n’Hug no només es caracteritza pels seus paratges naturals, la tradició ramadera, i el patrimoni romànic sinó que compta amb un gran llegat de patrimoni industrial, l’antiga fàbrica Asland situada al paratge del Clot del Moro, que gràcies a les canteres de pedra calcària, a l’aprofitament de l’aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines del Catllaràs va produir ciment pòrland durant dècades. Les restes avui visibles encara posen de manifest l’espectacularitat d’un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un singular entorn natural. Actualment La fàbrica ha iniciat un nou recorregut, convertint-se en el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, gràcies a un centre d’interpretació i a un itinerari extern per les ruïnes industrials de la fàbrica.