La documentació més antiga trobada és de l’any 964 i correspon a un testament que parla de cases, hortes i vinyes situades a Esplugues, sense esmentar però cap nucli de població. No serà fins l’any 1096 quan es farà la primera delimitació del territori enregistrant una desena de cases amb una cinquantena d’habitants.

Per documentació del s.XII tenim referències que la família més important correspon als Picalqués, propietaris d’un castell (on hi ha la Torre del Lleons) i d’una bona part de terres d’Esplugues. L’assentament d’Esplugues quedaria articulat sobre dos nuclis fonamentals: el turó de la Sagrera, on l’església faria d’eix aglutinador, amb masos al seu voltant com Can Ramoneda, Can Cortada o Can Pi; i el nucli derivat del feu de la família Picalqués. Al costat, també, de l’antiga Via Augusta, hi restaria emplaçat el primitiu hostal de Picalqués. En el seu entorn hi creixeria el Raval (desaparegut amb la construcció de l’autopista A-2), format per les casetes dels treballadors del feu.

La situació geogràfica i estratègica d’Esplugues, a la vora de la ciutat de Barcelona I dintre de l’àmbit del Baix Llobregat, expliquen el bon nombre d’episodis històrics que s’anaren succeint en el pas pretèrit del temps.

Esplugues, fins ben entrat el segle XX, tingué com a base econòmica fonamental l’agricultura. Tot i que la manca de regadiu en una agricultura de secà havia obligat una bona part de la població a trobar el seu mitjà de subsistència en el conreu d’altres terres dels contorns, o bé esdevenir mà d’obra de les fàbriques dels voltants.

Les primeres referències industrials estan lligades a la ceràmica i tota la producció lligada al fang aprofitant la qualitat argilosa del sol. En perfecta harmonia conviurien les siluetes allargassades de les xemeneies de les bòbiles al costat dels camps conreats per la vinya i el blat. Destaquem la presència de la fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis “La Rajoleta” instal·lada des de mitjan del segle passat i de gran renom dins la producció ceràmica artística del període modernista, especialment.

A l’any 2007, la població supera els 46.000 habitants, en un terme municipal de quatre amb seixanta quilòmetres quadrats.