Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l’edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser.

Al segle IX els habitants de la contrada començaren a aplegar-se a la intersecció dels dos rius. La causa que ho motivà fou l’inici de la repoblació del territori, aleshores sota domini dels francs. Un dels seus artífexs fou el comte Guifré el Pelós (840-897). Aquest personatge d’origen franc, considerat l’iniciador de la nació catalana, fundà ,l’any 879, el monestir de Santa Maria que en l’actualitat representa un dels monuments més destacables del romànic català.

Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires. De tots els productes que es fabricaven els més importants van ser les armes de foc. La fabricació d’armes féu de Ripoll un dels principals centres productors de l’Estat espanyol i un dels millors d’Europa.

L’ any 1835 la desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposà que els béns monàstics passessin a mans de l’Estat, que l’abat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll.

L’aprofitament de les aigües dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comportà l’establiment de nombroses fàbriques gràcies a l’empenta d’industrials foranis. És en aquest moment de creixement econòmic que s’ha de situar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria, gràcies a l’interès del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de famílies ripolleses compromeses amb la cultura.

La vila de Ripoll, fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936), experimentà un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en diversos àmbits de la societat; en l’aspecte arquitectònic destacà la construcció d’edificis d’estil modernista. La connexió fèrria entre Ripoll i França s’establí per mitjà del ferrocarril transpirinenc inaugurat el 1929.

Passats els difícils anys de la postguerra, Ripoll, tornà a gaudir d’una època de progrés i expansió. En l’àmbit industrial es recuperà el sector tèxtil i va créixer de manera destacada el metal·lúrgic.

Des del mateix moment que va finalitzar la dictadura, l’any 1975, el poble va experimentar de forma continuada canvis encaminats a proporcionar els equipaments necessaris per afrontar amb garanties el s.XXI.