Abans del segle XVIII les activitats productives bàsiques de Palafrugell eren el bestiar, la captura de corall, la pesca i el conreu de tot tipus de cereals. A partir d’aquest moment, com moltes altres poblacions empordaneses, el municipi es va especialitzar en el conreu de la vinya, que va ocupar terres improductives fins llavors, a prop dels penya-segats i del mar, i en la manufactura surotapera, sens dubte l’autèntica protagonista del redreçament econòmic. A finals del segle, un funcionari de l’Administració borbònica que viatjà per Catalunya, Francisco de Zamora, anotava en el seu diari que hi havia treballant uns 300 tapers.

El 1845, durant el regnat d’Isabel II, a Palafrugell existien 31 fàbriques de taps que donaven feina a unes 327 persones. A inicis del segle van aparèixer també les primeres organitzacions obreres –la primera d’elles, la Germandat del Carme, és de l’any 1803–, unes agrupacions embrionàries que actuaran de model quan es creïn les societats de socors mutus a partir de la segona meitat del segle.

El suro es va convertir en la principal activitat econòmica del municipi i va transformar un vila agrària en una ciutat industrial. El suro va produir també una nova societat regida per valors, costums, pràctiques socials i formes d’oci modernes. Al Palafrugell d’inicis del segle XX havien aparegut els primers clubs esportius, diverses societats recreatives (l’Ateneu Palafrugellenc, el Casal Popular...), més d’un casino (Centre Fraternal, el Cercle Mercantil...), i un nombre considerable de bars, cafès i clubs classicistes.

Els ingressos que va suposar la indústria per a la corporació municipal i per a algunes famílies van possibilitar la construcció d’alguns edificis emblemàtics de l’època: el xalet modernista de Can Mario, el casal de Can Bech de Careda, la Casa Almeda, l’Econòmica Palafrugellenca –seu de l’actual biblioteca– i les construccions públiques del Mercat Cobert, l’Escorxador municipal i l’Escola d’Arts i Oficis.

Tot això va anar acompanyat d’un creixement de la població –l’any 1910 Palafrugell, amb 9.018 habitants, era la segon municipi més poblat de la comarca–, i d’una gran expansió urbana, motivada per l’aparició de noves fàbriques, una moderna i mecanitzada fàbrica de suro que va representar la decadència definitiva de l’artesanat taper.

L’any 1900 es va crear la gegantina Manufacturas de Corcho SA, que va liderar durant la dècada de 1920 l’exportació industrial espanyola. Avui d’aquella empresa en queden les naus que alberguen la Fundació Vila Casas i també la torre d’aigua, construïda per l’arquitecte Guitart, que, al bell mig de la plaça de Can Mario, s’ha convertit en un dels elements més visibles del paisatge urbà de Palafrugell.