XATIC Xarxa de turisme industrial de Catalunya
Marca Catalunya

Moncada i Reixac i la seva relació amb l’aigua

La ciutat del Vallès Occidental ha tingut una estreta relació amb aquest element des de fa més de mil anys

02/09/2015 | General

Montcada i Reixac està ubicada a la vall baixa del Besòs, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona). La ciutat va començar el seu idili amb l’aigua fa aproximadament mil anys, quan es va construir el Rec o Sèquia Comtal aprofitant l’estructura de l’antic aqüeducte romà que partiria d’aquestes terres. El Rec Comtal va impulsar l’aparició de molins paperers i drapers durant l’Edat Mitjana i Moderna, així com al segle XVIII, les fàbriques d’indianes, d’estampació de teixits.

 
Un altre equipament molt important del Municipi és La Casa de les Aigües, una antiga central d’extracció i bombejament d’aigües captades del cabal subterrani del riu Besòs. Coneguda en un principi com els pous de Montcada, fou una intervenció d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona, atesa l’extrema sequera que patia la ciutat comtal el 1878.
 
El projecte va ser encarregat a l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias qui plantejà un projecte ambiciós i modern per al subministrament d’aigua potable, capaç de satisfer les necessitats d’una ciutat en expansió davant el repte de la construcció de l’Eixample barceloní.
 
El Parc de les Aigües és el símbol natural de l’aprofitament mil·lenari que es feia de les aigües del Besòs des de Montcada i Reixac per la riquesa aqüífera d’aquest municipi.  Per això,acull construccions claus per a l’abastament d’aigua de la ciutat de Barcelona al llarg de la història: el Rec Comtal a l’Edat Mitjana, la Mina de Montcada al segle XVIII, i la Casa de les Aigües, del XIX.